Genji en Ukiyo-e

Shusui Taki (así se llama el artista) ha finalizado por fin su “obra maestra”, la cual le ha llevado más de 12 años terminar.

Este hombre de 75 años es un renombrado artista que pese a las dificultades ha podido terminar su más preciada serie de dibujos (12 paneles del Genji Monogatari)

Inspirado en el clásico de la literatura del siglo XI , Taki intentaba recrear el mundo de elegancia y estética que impregnaba la Corte Heian como describió Murasaki Shikibu.

Cautivado por el Ukiyo-e, Taki pronto adquirió bloques de madera y un conjunto de cinceles . Aprendió el arte de grabados en madera de forma autodidacta.

 

Fuente: Asahi shinbun

Fotos via Shusui taki y Asahi Shinbun

Retrato de la Corte y sociedad de Heian a partir de Sei Shônagon (Libro de almohada)

“Después de todo, las mujeres de la corte no pasan el tiempo ocultas modestamente, detrás de abanicos y biombos, sinó que salen y miran abiertamente a la gente que tienen oportunidad de conocer…”

Shonagon1 Feminismo en la obra de Sei Shônagon
La mujer aristócrata tenía cierta capacidad de entrar en contacto con el conocimiento y el   estudio. Pero no participaban de actividades oficiales como los hombres ni tampoco cualquier tipo de ocio masculino como el dominio del arco, la lucha , o actividades que requerían cierto movimiento físico . Permanecían tranquilas, con vidas muy privadas y dedicadas fervientemente a la práctica de la caligrafía , el estudio de antologías poéticas , la mejora del su arte con la música , escuchando o leyendo historias, escogiendo la ropa adecuada , cuidando los hijos y manteniendo correspondencia de carácter poético con los hombres y otros del mundo exterior .

” … Una ha escrito una carta , tomandose la molestia de hacerlo lo más atractiva posible , y luego , espera impacientemente la respuesta . << Seguramente el mensajero debería estar de vuelta ya  … ” 

En pocas ocasiones salían fuera de su ” cosmos ” que era el palacio, la casa , etc . La monotonía de su existencia era interrumpida por la compañía de los maridos o amantes, por ceremonias domésticas , actividades religiosas y ocasionalmente para excursiones de tipo contemplativo bajo cortinaje de carruaje en relación a la naturaleza como en numerosas ocasiones nos detalla Sei Shônagon en sus descripciones de los fenómenos naturales , de animales, plantas , etc . Por el contrario , la mujer de la corte era más libre que la mujer de origen noble casada con algún oficial , tal y como nos lo describe la autora :

” … Encuentro odiosos a los hombres que crean que las mujeres que sirven en el palacio están condenadas a ser frívolas o perversas . Sin embargo , supongo que ese prejuicio es entendible . Después de todo , las mujeres de la corte no pasan el tiempo ocultas modestamente , detrás de abanicos y biombos , sino que salen y miran abiertamente a la gente que tienen oportunidad de conocer … ” 

images

película de Kozaburo Yoshimura

Leer más »

Ressenya: Família, Ba Jin

 

L’obra de Ba Jin (Família) no tant sols ens permet veure el conjunt familiar en la societat xinesa d’abans de la instauració de la república popular sinó que ens deixa entreveure aquest nucli dins d’un entramat fora de lo comú. Per tant, és interessant el fet de com la tradició es va desfent i va guanyant el pes del “jo” del individu a través de les noves corrents o utopies que es plantegen a l’època.

Cada paper dins de jia no és casual. Tot posseeix un perquè, mai res és arbitrari dins la comunitat, ja que una de les principals virtuts d’aquesta és sens dubte l’economia de la mateixa i la voluntat de continuïtat vers els interessos personals.
L’arrelament tan profund dins la ment humana d’aquests valors familiars va garantir la difusió durant segles de la cultura nacional xinesa, però de la mateixa forma que l’impedí desfer-se d’aquesta rigidesa que la caracteritzà.

 

L’autor, no ens dona una història amb bons acabaments per cada un dels individus sinó que es serveix de la tragèdia per a fer una crítica de la seva pròpia societat de fets que ocorrien dia a dia.
Tant és així que a partir de la seva publicació, va ser una obra de gran calatge juvenil. Sota un punt de vista subjectiu, és ben cert que pel lector estranger o occidental pot haver-hi una completa desconeixença d’alguns processos socials, ja que el mètode
familiar tan extens com el xinès no és comparable al model europeu.
No obstant, aporta quelcom que permet endinsar-se a través de l’angoixa i alegria de nombrosos personatges dins una realitat mil·lenària de ritus, psicologia, noció de grup, etc.

Sputnik, mi amor

 La primera qüestió que cal prestar atenció sobre l’obra és ,sens dubte, l’element simbòlic del títol; Sputnik, anomenat així al satèl·lit artificial soviètic. Però que en relació al relat de la historia és com anomena Sumire, la qual és la protagonista de la història narrada, a la persona de qui s’enamora, Myû.

“[…] y en su fuero interno, Sumire empezó a llamar a Myû <<Sputnik, mi amor>> … Le traía a la memoria la perra Laika…Las dos negras y brillantes pupilas de la perra atisbando por el pequeño ojo de buey. ¿Qué debía de mirar en aquella soledad infinita del cosmos? […]”
Aquest sobrenom, evoca a un sentiment de nostàlgia cap ambdues dones. Tal i com un satèl·lit només és ella qui vaga per la societat sense detenir-se en cap moment  a observar el vast espai que l’envolta. D’aquesta manera, Sumire mai no podrà arribar a ella totalment, és quelcom que passa al voltant i se’n torna a allunyar, per tant, no es queda ni es deixa agafar mai.

El concepte de nostàlgia arrelat en les últimes generacions al Japó, es relaciona directament amb un contrast general amb les noves tendències tant econòmiques com socials provocant la necessitat de recerca de nous horitzons, però enfocats cap un retorn al lloc primitiu, antic i en certa manera autèntic quasi verge per la mà del home, allò culturalment segur, allò ja viscut que ens aporta seguretat vers allò nou o desconegut, com una mena d’antídot o refuig cap al passat;
“¿No te parece fantástico? –me dijo- Todos los días plantado en lo alto de una montaña mirando…hasta donde alcanza la vista, vigilando que desde ninguna montaña se alce una humareda negra. Y ése es todo tu trabajo. ..ése es, exactamente. El tipo de vida que yo quiero llevar.”

Un bon exemple n’és l’imaginaria nostàlgica que provoca una petita equivocació de noms quant a corrents literaris de Myû,  la nostra protagonista acaba relacionant-ho amb un satèl·lit dels anys cinquanta d’origen estranger, la passatgera del qual no era res més que una sola gossa qui vagava “perduda” dins l’espai.

És d’aquesta manera que els personatges de l’obra es veuen en un constant canvi junt amb la seva cultura i a vegades, al simple fet de no pertànyer a cap lloc en concret, ja que, la presència de la tradició, immutable com a identitat col·lectiva es veu cada cop més minvada en el transcurs dels anys al Japó. Sovint també s’hi pot veure un afany d’introduir mots estrangers, com autors literaris, músics, paisatges, etc. En un cert grau causat per la internacionalització, la qual és un factor relacionat a la nostàlgia de la població però que participa dins una identitat cultural que s’ha anat desenvolupant amb gran força a partir de la segona guerra mundial;
“La internacionalització és un indicatiu de dos dels usos metafòrics del terme i de la tensa relació entre la identitat nacional japonesa i la identitat cultural”