Sputnik, mi amor

 La primera qüestió que cal prestar atenció sobre l’obra és ,sens dubte, l’element simbòlic del títol; Sputnik, anomenat així al satèl·lit artificial soviètic. Però que en relació al relat de la historia és com anomena Sumire, la qual és la protagonista de la història narrada, a la persona de qui s’enamora, Myû.

“[…] y en su fuero interno, Sumire empezó a llamar a Myû <<Sputnik, mi amor>> … Le traía a la memoria la perra Laika…Las dos negras y brillantes pupilas de la perra atisbando por el pequeño ojo de buey. ¿Qué debía de mirar en aquella soledad infinita del cosmos? […]”
Aquest sobrenom, evoca a un sentiment de nostàlgia cap ambdues dones. Tal i com un satèl·lit només és ella qui vaga per la societat sense detenir-se en cap moment  a observar el vast espai que l’envolta. D’aquesta manera, Sumire mai no podrà arribar a ella totalment, és quelcom que passa al voltant i se’n torna a allunyar, per tant, no es queda ni es deixa agafar mai.

El concepte de nostàlgia arrelat en les últimes generacions al Japó, es relaciona directament amb un contrast general amb les noves tendències tant econòmiques com socials provocant la necessitat de recerca de nous horitzons, però enfocats cap un retorn al lloc primitiu, antic i en certa manera autèntic quasi verge per la mà del home, allò culturalment segur, allò ja viscut que ens aporta seguretat vers allò nou o desconegut, com una mena d’antídot o refuig cap al passat;
“¿No te parece fantástico? –me dijo- Todos los días plantado en lo alto de una montaña mirando…hasta donde alcanza la vista, vigilando que desde ninguna montaña se alce una humareda negra. Y ése es todo tu trabajo. ..ése es, exactamente. El tipo de vida que yo quiero llevar.”

Un bon exemple n’és l’imaginaria nostàlgica que provoca una petita equivocació de noms quant a corrents literaris de Myû,  la nostra protagonista acaba relacionant-ho amb un satèl·lit dels anys cinquanta d’origen estranger, la passatgera del qual no era res més que una sola gossa qui vagava “perduda” dins l’espai.

És d’aquesta manera que els personatges de l’obra es veuen en un constant canvi junt amb la seva cultura i a vegades, al simple fet de no pertànyer a cap lloc en concret, ja que, la presència de la tradició, immutable com a identitat col·lectiva es veu cada cop més minvada en el transcurs dels anys al Japó. Sovint també s’hi pot veure un afany d’introduir mots estrangers, com autors literaris, músics, paisatges, etc. En un cert grau causat per la internacionalització, la qual és un factor relacionat a la nostàlgia de la població però que participa dins una identitat cultural que s’ha anat desenvolupant amb gran força a partir de la segona guerra mundial;
“La internacionalització és un indicatiu de dos dels usos metafòrics del terme i de la tensa relació entre la identitat nacional japonesa i la identitat cultural”

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s